Història i Patrimoni

Edificis Històrics

Entre els edificis històrics o notables cal destacar l’església de Sant Joan de Palau-saverdera, romànica, del segle XI, de tres naus cobertes amb voltes i tres absis semicirculars amb decoració llombarda; s’hi afegí un creuer en època romànica tardana, i encara s’hi feren algunes reformes posteriors. És un monument fonamental per a entendre les característiques pròpies del romànic d’aquest territori. A la placeta del costat de tramuntana del temple hi ha plantada una estela funerària medieval que va ser trobada a l’indret de l’antic cementiri.

El castell de Palau-saverdera (en una part conegut popularment com Can Mèssio) ha sofert moltes alteracions. Resten testimonis d’un recinte murat força ampli, amb la Torre de les Hores, de planta quadrada, el nom de la qual prové de la seva funció de campanar —encara hi ha el rellotge públic—. Al costat de la torre hi ha un gran escut esculpit dels Vilarig. Hi ha altres dues torres cilíndriques i vestigis de murs, que semblen datar dels segles XIV-XVI; de fet, les primeres notícies concretes sobre el castell daten del segle XV, si bé hom ha parlat de rastres d’una fortificació altmedieval en aquest lloc, la qual en seria el precedent.

La vila ha conservat alguns edificis populars dels segles XVII i XVIII. Tenen interès alguns edificis moderns dels carrers Nou i Major: el que havia acollit la desapareguda societat de socors mutus i el Casino, després bar (any 1960), i el gran casal, més recent, del col·legi públic. Un espai interessant és la font de Dalt, que fou agençada al segle XVIII, amb tot un conjunt d’elements d’arquitectura popular i un petit parc públic.

Altres indrets del terme

Les Torroelles i la Torre del Vent

El veïnat de les Torroelles ja s’esmenta en un document de l’any 982 (Turricella) entre els llocs on tenia possessions el monestir de Sant Pere de Rodes. És situat al SE del terme, a la zona del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. És format per 4 masies aïllades amb les seves dependències.

En aquest mateix sector, al NE de les Torroelles, hi ha el puig de la Torre del Vent, coronat per una torre troncocònica d’un antic molí de vent, que segurament també serví de torre de guaita. Actualment hi ha una estació elèctrica. Prop del vèrtex sud-oriental del terme, el Mas de la Torre conserva una torre de defensa quadrangular que servia per a prevenir els atacs de la pirateria.

L'ermita de Sant Onofre

L’ermita de Sant Onofre es veu enlairada damunt del poble des de molts punts de l’Empordà. És en un replà del vessant ponentí de la serra, encinglerat per migdia i ponent, a 400 m d’altitud, sota el castell de Verdera i vora la penya del Fitor, on raja la seva font, davant d’un panorama immens sobre la plana. El santuari ja existia l’any 1362, però l’actual edifici, d’un sol cos que integra la capella i la casa de l’ermità, no sembla anterior als segles XVI-XVII. És una construcció popular mediterrània molt interessant, sobretot l’interior. Va ser consolidada i recuperada al principi dels anys vuitanta gràcies als Amics de Sant Onofre, que hi organitzen un aplec el dissabte de la Segona Pasqua.

Es pot arribar a Sant Onofre des de la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes. El camí s’agafa a l’indret del Mas Ventós, prop de la raconada on brolla la font del Mas Ventós, que ja pertany al terme de Palau-saverdera. Des de la vila es pot pujar a peu al santuari pel vell camí de muntanya, el qual coincideix en part amb l’antic camí de Palau a Santa Creu de Rodes i Sant Pere de Rodes, esmentat en època altmedieval. Dins el terme, se'n conserven trams importants, sovint enllosats o excavats a la roca, els quals caldria protegir.

Les restes arqueològiques

Al terme hi ha vestigis de poblament prehistòric, els testimonis més coneguts del qual són els dòlmens, que s’integren dins el conjunt megalític de la serra de Rodes i l’Albera: dòlmens del Mas Bofill, la Devesa, la Muntanya d’en Caselles, de la Sureda I i de la Febrosa (tots del tipus de sepulcre de corredor). Se'ls atribueix una datació entre el 3 500 i el 2 200 aC, entre el neolític mitjà i el neolític final. De la mateixa cultura, en bona part, deuen ser les inscultures que es troben prop del rec de Cap de Terme i altres indrets, com també una llosa trobada a l’església parroquial. És important, per la seva raresa, la descoberta d’un lloc de poblament de cabanes, en terres de Ca n'Isaac, en un replà de la serra, com també els megàlits amb els quals es relaciona; es considera del neolític mitjà (vers el 3 000 aC).

En aquest mateix espai dels aspres, al límit amb el municipi de Pau, per sobre de Can Isaac i del Mas dels Frares, s’han detectat vestigis de poblament d’època romana. També es parla de restes romanes a la vila mateix, al subsòl de l’església, la qual cosa s’avé amb el topònim Palau.

Altres dades històriques

El lloc de Palau és esmentat l’any 974 en una butlla del papa Benet VI en què precisa els límits del territori del monestir de Sant Pere de Rodes. Cal remarcar que en aquest text del segle X ja hi ha una al·lusió al conreu de la vinya: “...ipsas vineas de villa Palatio”. Dit monestir tenia possessions a Palau i a les Torroelles.

La vil·la de Palatio també s’esmenta l’any 1035, juntament amb el vilar Sanguinari, que es trobava entre Palau i Roses i tenia relació amb l’estany Sanguinari, esmentat ja l’any 953. L’església de Sant Joan de Palau-saverdera ja és documentada com a parròquia l’any 1070. Dèpoca i del segle XIII són diferents notícies sobre possessions del monestir de Santa Maria de Roses al terme de Palau.

El castell de Palau pertanyia als Sagarriga quan l’any 1411 fou pres a la força per Joan de Vilamarí, parent seu. El 1557 era dels Vilarig, passà als Lanuza i més tard als marquesos de Dosaigües.


Palau-saverdera als darrers anys

El poble ha experimentat un important creixement en el transcurs dels darrers anys com a conseqüència de la proliferació de segones residències i també pel degoteig de persones que trien aquesta població per viure-hi durant tot l’any.

Aquest creixement demogràfic ha vingut acompanyat d’una bona xarxa de serveis públics que situen Palau-saverdera al mateix nivell que poblacions amb un major nombre d’habitants.

A Palau-saverdera s’han fet dues promocions de pisos de protecció oficial, la primera es va fer l’any 1.993 i la segona es va adjudicar a l'agost del 2008, hi ha una escola amb capacitat per a 300 alumnes i una llar d’infants que incrementa cada any el nombre d’alumnes.

El poble també té una deixalleria, un hotel d’entitats on poden reunir-se i treballar les diferents associacions, un Centre Cívic amb una sala d’actes on s’organitzen diversos esdeveniments i una piscina municipal descoberta, que funciona durant l’estiu.