Durant l’estiu del 2020, a partir d’un anunci publicat en un portal d’internet, l’Ajuntament va saber que hi havia una casa en venda dins del parc natural dels Aiguamolls.
L’anunci deia: “Aquesta és la seva casa ideal per desconnectar de tot i gaudir de la natura. Enclavada en un terreny de 3.500m2 hi ha una encantadora caseta de fusta amb 3 dormitoris, una acollidora cuina oberta a la sala menjador i 2 banys. Té una terrassa coberta, on pot gaudir de la tranquil·litat de camp mentre esmorza i també té un bell jardí. En el terreny de la propietat hi ha cavalls. Fossa sèptica de 3.000 litres, plaques solars per electricitat de llum nevera, etc. Aigua calenta amb caldera s’alimenta per bombones de gas. 2 Generadors de seguretat.”
Visualitzant fotos aèries, els serveis d’Urbanisme van detectar que la casa, així com unes altres quatre construccions que també formaven part del lot que estava la venda per 140.000€, no existien l’any 1983, quan es va crear el parc natural dels Aiguamolls.
Amb la creació del parc, aquest tros de terreny va quedar dins del que es coneix com a sòl no urbanitzable de protecció especial i per tant, amb posterioritat a aquest moment, a la zona ja no s’hi podria haver construït mai res del que s’estava venent per internet.
El serveis tècnics municipals van revisar l’arxiu i no van trobar constància de cap llicència concedida per construir l’habitatge en qüestió ni les construccions complementàries, entre les quals hi ha un hivernacle, un magatzem i un cobert per a cavalls.
El 18 de juny de 2020, l’Ajuntament va obrir el corresponent expedient de protecció de la legalitat urbanística, va ordenar la suspensió de l’ús d’habitatge i va notificar aquesta resolució als propietaris de la finca perquè poguessin presentar al·legacions.
Ningú va presentar al·legacions. El 16 de setembre de 2020, mitjançant decret d’alcaldia, l’Ajuntament va donar un mes als propietaris perquè fessin l’enderroc de les construccions construïdes il·legalment i els va advertir que s’hauria d’actuar de manera subsidiària, en el cas que no atenguessin el requeriment.
Mitjançant un altre decret posterior, l’Ajuntament va advertir als propietaris que ja s’estava tramitant un expedient sancionador i que les actuacions dutes a terme podien ser constitutives d’una infracció urbanística molt greu.
El 23 de juny de 2021 el jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona va comunicar a l’Ajuntament que s’havia interposat un recurs contra el decret que ordenava l’enderroc de les construccions perquè, segons els propietaris afectats, bona part de les infraccions ja estarien prescrites.
La sentència va arribar el 13 de juliol de 2022, va ser comunicada a l’Ajuntament durant el mes de setembre de 2022 i se’n va donar compte al Ple a la sessió de 23 de març de 2023. El jutjat diu que els delictes en sòl no urbanitzable no prescriuen mai i que, per tant, les construccions objecte del litigi s’hauran d’enderrocar.
